La grip


Principals símptomes de la grip

  • febre (+ de 38º),
  • mal de cap i de coll,
  • dolors musculars i abatiment,
  • tot i que també es poden presentar d’altres menys freqüents com tos seca, ulls plorosos, congestió i destil·lació nasal.

El virus de la grip es propaga per les microgotes que s’escampen amb la tos i els esternuts de les persones afectades.

Diferències i coincidències entre la grip i els refredats

Un refredat i una grip no són el mateix; tot i així, tenen alguns punts en comú:

SÍMPTOMES GRIP REFREDAT
Començament De cop i volta A  poc a poc
Febre 38º –  41 A vegades
Dolor muscular No
Mal de cap Molt fort A vegades
Mal d’esquena No
Esternuts Pocs
Mal a l’empassar menjar A vegades
Picor als ulls A vegades
Molts mocs A vegades
Tos A vegades

Com es pot prevenir la grip

La vacuna:

  • La vacuna és anual.
  • Les persones en les quals està recomanat vacunar-se són les afectades per patologies respiratòries i cardíaques cròniques, immunodeprimits i persones en contacte quotidià amb aquests malalts.
  • Es recomana vacunar de la grip a l’octubre o començament de novembre.

Si ja has agafat la grip….

  • El tractament de la grip és per combatre els símptomes.
  • El paracetamol i l’àcid acetilsalicílic són els medicaments més útils per a la febre i el dolor. Si es presenten altres símptomes, es tractaran de forma puntual.
  • El descans és important per ajudar a la millora de la infecció.

Per què NO s’han de prendre antibiòtics?

  • Perquè la grip és causada per un virus, i els antibiòtics ataquen els bacteris. Els antibiòtics només són recomanables en cas de presentar-se sobreinfecció bacteriana.

L’ús adequat dels antibiòtics


Les infeccions del conducte respiratori superior presenten majoritàriament una causa viral i rarament comporten complicacions. No obstant això, l’ús que es fa dels antibiòtics per aquests refredats és excessiu. Segons l’Organització Mundial de la Salut, per cada 100 infeccions respiratòries, només 20 demanen tractament antibiòtic. L’OMS ja ha alertat també sobre la progressiva pèrdua d’activitat de medicaments que van ser eficaços en un moment donat o fins i tot encara ho són.

Antibiòtics mal utilitzats

El descobriment de la penicil·lina el 1929 per Fleming va suposar un gran avenç en el tractament de les infeccions, però no un pas definitiu per controlar-les. Els antibiòtics mal utilitzats poden crear resistències. Als països on més se’n consumeixen és on s’aïllen més gèrmens resistents. Això és molt important, ja que les infeccions perilloses poden tornar-se cada cop més intractables.

Quan s’utilitzen antibiòtics, s’ha de tenir en compte que aquests són actius sobre infeccions produïdes per bacteris, però no sobre d’altres com la grip i els refredats que estan produïts per virus, casos en què són totalment inactius. A més, no sempre es pot disposar d’un nou medicament per substituir els que perden l’eficàcia, ja que la investigació no pot garantir a curt termini el desenvolupament d’un nou fàrmac.

Per tot plegat hem de fer un ús adequat dels antibiòtics, si no volem que perdin eficàcia, seguint els següents consells:

  • Seguir correctament el tractament (quantitat, cada quantes hores, durada del tractament, àpats).
  • Advertir al vostre metge, si esteu prenent altres medicaments.
  • Prendre’ls sempre a les mateixes hores. Si us oblideu una dosi, cal prendre-la de seguida i continuar amb la pauta que us ha donat el metge.
  • Encara que us trobeu millor, abans d’acabar el tractament, no s’ha de deixar fins a completar els dies indicats pel metge.
  • Un no s’ha d’auto medicar amb antibiòtics encara que pensi que reconeix la seva malaltia, si el metge no ho ha indicat abans. Un mal ús pot crear resistències, els bacteris s’hi acostumen i, al cap d’un temps els antibiòtics poden deixar de ser efectius.

Davant de qualsevol dubte, manca d’informació o reacció inesperada, cal consultar amb el metge o farmacèutic.

Hem de ser conscients que prendre antibiòtics pel nostre compte, sense que el metge ho hagi indicat, suposa un mal ús i, per tant, possiblement no ens seran útils quan realment els necessitem.

Descarregar en PDF

Què és l’al·lèrgia?


És una reacció immunològica específica de l’organisme cap a una substància normalment inofensiva.
Hi ha diferents al·lèrgies i diversos factors que les provoquen: pol·len, partícules de pols, espores de les flors o dels fongs, determinats aliments, goma de làtex, verí dels insectes, medicaments, …

Com es detecta una al·lèrgia?

El mètode més comú per fer-ho són els tests cutanis, que mesuren la resposta de la persona a la substància a la qual sembla que pot ser al·lèrgica.

Es pot curar una al·lèrgia?

Les al·lèrgies no tenen cura, però amb un tractament adequat es poden controlar els símptomes.

La rinitis al·lèrgica

És una de les més comunes i afecta la mucosa nasal. Símptomes:

  • esternuts,
  • secreció nasal aquosa,
  • congestió nasal,
  • picor als ulls i llagrimeig,
  • picor al nas i a la gola.

Tipus:

  • Rinitis estacional, principalment a la primavera.
  • Rinitis crònica, es presenta durant tot l’any

Recomanacions

Evitar les substàncies que provoquen l’al·lèrgia.
Evitar estar massa estona a l’aire lliure en les èpoques de pol·linització, sobretot a les hores de la posta de sol, que és quan hi ha més pol·len en suspensió.
Evitar la presència d’animals a les cases. Si no és possible, procurar que estiguin molt nets, i no permetre’ls mai l’accés als dormitoris.
Fer servir fundes impermeables per matalassos, edredons i coixins.
Passar l’aspiradora sovint per les zones susceptibles d’acumular més pols.
Evitar catifes, coixins de plomes i mantes de llana.
Els nens no han de dormir amb ninos de peluix.

Tractament

La farmàcia disposa actualment de molts principis actius per combatre les al·lèrgies. Els tractaments més corrents són:

  • Banys salins, descongestius, antihistamínics, anticolinèrgics i corticoides.
  • La immunoteràpia (vacunació específica contra cada tipus d’al·lergogen) no cura la malaltia, però en redueix el nombre de símptomes, i fa més fàcil el seu control.
Descarregar en PDF

L’herpes labial


Què és l’herpes labial?

L’herpes labial és una infecció vírica que passa per diferents fases:

  • 1a fase: picor, coïssor o formigueig a la pell dels llavis o prop de la boca, seguida d’un envermelliment.
  • 2a fase: aparició d’unes vesícules petites i plenes de líquid clar.
  • 3a fase: les vesícules s’assequen i apareix una crosta groguenca que, en última instància cau.

Quina n’és la causa?

El causant és un virus que es transmet per contacte directe de persona a persona o a través d’objectes contaminats com els que es fan servir per menjar o beure.

Com i quan desapareix i es reactiva?

En general, desapareix de forma espontània després d’una o dues setmanes, però es pot reproduir diverses vegades al llarg de la vida de forma més o menys crònica.

Hi ha persones amb una predisposició especial a presentar-lo, i determinades circumstàncies poden reactivar amb més facilitat el virus (l’herpes labial és provocat per un virus que es troba en estat latent en el propi organisme).

Els motius més freqüents de reactivació del virus són:

  • Les situacions d’estrès.
  • La febre causada per una malaltia infecciosa.
  • La menstruació.
  • L’exposició prolongada al sol, no tan sols a l’estiu, sinó també durant l’hivern.

Consells per alleujar-lo

Es poden adoptar algunes mesures per minimitzar-ne els brots i la durada de l’erupció:

  • Evitar les situacions d’estrès.
  • Cal rentar-se sovint les mans durant la infecció (no és freqüent l’autocontagi a altres zones, però cal extremar precaucions per tal d’evitar-ho).
  • Els esquiadors cal que apliquin una pantalla solar als llavis i voltants.
  • Les molèsties tendeixen a disminuir amb aplicacions locals d’antisèptics i astringents o pomades antivíriques, sobretot si s’inicien abans que es formin les vesícules.

Què és el colesterol


El colesterol és una molècula grassa que circula en la nostra sang.

És una substància necessària per a la regeneració cel·lular, per la fabricació d’algunes hormones, per la digestió de les grasses i la formació d’àcids biliars.

Valors de referència

  • Òptim: 200 mg / dL
  • Alt: 201- 239 mg / dL
  • Molt Alt: Superior a 240 mg / dL

Tipus de colesterol

  • LDL “Colesterol dolent”: es diposita a les parets arterials, formant plaques de colesterol. S’ha de mantindre en valors inferiors a 100 mg/dL.
  • HDL “Colesterol bo”: ens protegeix de l’aterosclerosi i extrau la placa de les arteries eliminant-la a través del fetge. Ha de tenir valors superiors a 40 mg/dL.

Com aconseguir nivells òptims

Ens hi ajudarà el fet de portar una dieta controlada en greixos saturats i rica en antioxidants, a més de fer una activitat física i no fumar.

Aliments recomanats

  • Les verdures i fruites.
  • Els fruits secs, les llegums i la soja.
  • Els peixos, algues i llavors de lli.
  • L’oli d’oliva verge.
  • Cereals integrals i llevat de cervesa.
  • Làctics desnatats.
Descarregar en PDF

Higiene bucal


Els elements bàsics per a una bona higiene bucal són el raspall i el dentifrici

El raspall

Hem de raspallar-nos les dents desprès de cada àpat, i sobretot abans d’anar a dormir. Per rentar-nos les dents correctament haurem de raspallar-les en moviments verticals, mai horitzontals. A la zona dels queixals ho farem amb moviments rotatoris per arribar a tots els racons.

El raspall ha de constar de filaments de material sintètic, puntes arrodonides i polides, mànec manejable amb un petit angle. La vida màxima d’un raspall és d’ uns 3 mesos.

Desprès de fer servir el raspall ha de rentar-se amb aigua o col·lutori per tal d’eliminar les restes d’aliments.

El dentrifici

La pasta dentífrica col·labora en la neteja dental i complementa l’acció mecànica del raspall.

Característiques: poder de neteja, abrasivitat baixa, no irritant, gust agradable, innocu, fàcil d’utilitzar i sensació de frescor.

En funció dels principis actius que contingui podrà augmentar la resistència de la superfície de la dent, exercir acció antiinflamatòria, anticàries (fluor), antibacteriana-antiplaca (clorhexidina),…

Descarregar en PDF

Què cal saber sobre l’ús del paracetamol?


  • El paracetamol serveix per calmar el dolor i abaixar la febre.
  • És un dels medicaments més segurs, però també té algun efecte secundari. Per això és important no excedir la dosi màxima.
  • La dosi màxima de paracetamol per a un adult és de 4 grams al dia repartits en diferents preses, encara que el més usual és prendre 650 mg cada 6 o 8 hores.
  • Si pren altres medicaments, consulti al metge o al farmacèutic per si el paracetamol pot interaccionar-hi.
  • No ha de prendre paracetamol si és al·lèrgic al paracetamol o si té una malaltia que afecta el fetge.
  • El paracetamol és compatible amb l’embaràs i la lactància, però sempre amb prudència i coneixement del seu metge.
  • Es recomana no prendre alcohol mentre duri el tractament amb paracetamol.

Protecció solar


Consells

Per obtenir un resultat òptim de la utilització d’un fotoprotector, cal seguir aquestes 4 normes bàsiques:

  • Aplicar el fotoprotector a casa, mai a la platja o a la piscina.
  • Fer-ho sobre la pell ben seca.
  • Aplicar-lo 30 minuts abans d’exposar-se al sol.
  • No estalviar-lo.

Recomanacions

  • Evitar les polvoritzacions d’aigua durant les exposicions.
  • Evitar els perfums i les colònies alcohòliques que contenen essències vegetals, perquè són fotosensibilitzants.
  • Triar el fotoprotector més indicat d’acord amb el nostre fototipus.
  • Fer-lo servir encara que estigui núvol.
  • No exposar-se al sol entre 11 i 15 hores.
  • Protegir-se el cap amb un barret o gorra amb visera, els ulls amb ulleres adequades i els llavis amb protector labial.
  • Estar en moviment. No és gens recomanable estirar-se al sol i mantenir-se immòbil durant hores.
  • Beure aigua o líquids per evitar la deshidratació.
  • Determinats medicaments poden provocar reaccions a l’exposició solar.
  • Recordi que cal començar per un factor de protecció solar elevat, sobretot a la primera setmana d’exposició solar i anar rebaixant-lo ene els posteriors dies.

Els sol i els nens

La pell dels nens presenta diferències respecte la pell dels adults i cal donar-li una protecció adequada, no s’ha d’exposar els nens al sol abans dels 3 anys, s’ha d’eviar les hores centrals del dia, cal usar una fotoprotecció especial per a nens, cal renovar periòdicament el producte, fins i tot si s’està molta estona al’aigua. És bo protegir-los el cap amb gorres i el cos amb samarretes si tenen la pell molt sensible. Cal fer-los veure molta aigua.

S’ha d’anar al metge al mínim senyal de reacció o símptoma estrany a la pell.

Sols artificials

La llum UV emesa per les làmpades UVA causa cremades i envelliment prematur i potencia el risc de desenvolupar càncer cutani.

Els efectes de la radiació solar són acumulatius i irreversibles.